Els meus patins

 

Bona nit Famili,avui, vull recorda els meus patinets amb les rodes de fusta,si, si, les rodes de fusta encara que a molts els semble impossible hi havien patins amb les rodes de fusta.Quan jo tenia uns 8 anys, totes les amigues del carrer tenien patins i jo cada dia als meus pares els demanava uns patinets, als reixos, al cumple, quan fos però jo volia patinar com les meves amigues. Com per tot arreu, hi ha gent del “nort i del sud” i encara que les meves amigues eren del mateix carrer que jo, elles eren del nort i jo mes aviat del sud (i a molta honra).

Pos si, al final baix aconseguir els meus patins però no eren com els d’elles els meus eren amb les RODES DE FUSTA, no ho havia vist mai de la meva vida, però bueno, tenia patins, lo que passa es que entre que eren de fusta i jo que era la mes dobleta de totes, es notava quan passava jo i quan passaven elles, elles eren com el vent i jo era com un carro, lo ROC-ROC es ficava al cap.

Passat el temps vull agrair als meus pares l’esforç que van fer per a que jo tinges els meus patins.

Us estimo moltíssim.

La vostra filla

MAITE