Els Reis Mags

Un cop vaig veure els Reis Mags. No eren tres, eren dos i eren els millors mags que vaig veure en la meva vida. Se les arreglaven perquè sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que sigui. Encara que no hi hagués res, ells aconseguien que hagués el que per a nosaltres era tot. El tercer mai ho vaig veure, però segur que ho deixaven cuidant dels camells. Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure. Segur que vostès també ho van veure i saben qui són i saben que són més mags que reis. Si van deixar de creure, si aquesta nit no posen les sabates, ni la pastura, ni l'aigua, acosteu-vos als seus reis, donin-los un petó al front, (vostès saben que els tenen a prop), i els que no els tenen amb vostès , sàpiguen que des d'un cel bonic segueixen viatjant per seguir entregant il·lusions i somriures ...

 Agradézcanles l'herència perquè ara molts de vostès s'han convertit en reis i en mags. I el millor que poden deixar-los als seus fills és aquesta màgia que els convertirà en reis i en mags .... I potser, d'aquí a uns anys, vostès rebran el petó al front i així serà fins a la fi dels temps ... Feliç nit per als reis d'avui, per als d'ahir i els reis del futur, perquè no hi ha millor regne que el màgic ni millors reis que vostès ...