Pantano de la
Sardina, una excursió plena de records, nostàlgies i
amor.
El meu pare sempre em va contar la història del pantano, però he volgut que sigui l'amic del meu pare, Juanito Miro, “Churrut” (que juntament en ell i mes amics, van construir lo pantano), per a què expliques com va ser que li van posar aquest peculiar nom i en aquest vídeo/record queda molt ben explicat.
Lo Pantano de la Sardina, davant la immensitat d’este meravellós i privilegiat paratge, les imponents vistes, lo silenci en harmonia en lo so del vent, aquest vent que m’acaricia la pell en tendresa, la mateixa tendresa i amor que lo meu pare em va donar i jo li vaig correspondre en tot lo meu cor. Quants records, nostàlgies i sobre tot Amor. Gràcies Pare, t’estimo i sempre t’estimaré!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada