Esta nit vos presento uns quans muntatges, el pont d'Amposta, la punta de la banya desde la foradada i lo meu Montsianell, espero que vos agraden. |
Seguidors
dissabte, 30 de novembre del 2013
Muntatges
diumenge, 24 de novembre del 2013
La meva ranita possitiva
dimecres, 20 de novembre del 2013
Despentinat
Bona nit Famili, avui he trobat un escrit per internet i m'he dit, veus Maite com tu vas bé jeje. De sempre trobava que el meu pel era diferent, totes les amigues sempre tant ben pentinades, tant arreglades, sembla que surten de la pelu i jo, pos va a ser que no, jo dia, és que no tinc gràcia en arreglar-mel i sempre despentinada, però gràcies a aquest escrit, ja se perquè és, així feu com jo, despentineuvos i a disfrutar jejejeje, jejejeje. Viu la vida i deixa-la viure
divendres, 15 de novembre del 2013
Els meus patins
Bona
nit Famili,avui,
vull recorda els meus patinets amb les rodes de fusta,si, si, les rodes de fusta encara que a molts
els semble impossible hi havien patins amb
les rodes de fusta.Quan jo tenia
uns 8 anys, totes les amigues del carrer
tenien patins i jo cada dia als meus pares els demanava uns patinets, als reixos, al cumple,
quan fos però jo volia patinar com les meves amigues. Com per tot
arreu, hi ha gent del “nort i del sud” i encara que
les meves amigues eren del mateix carrer
que jo, elles eren del nort i jo mes aviat del sud (i a molta honra).
Pos si, al final baix aconseguir els meus patins però no eren com els d’elles els meus eren amb les RODES DE FUSTA, no ho havia vist mai de la meva vida, però bueno, tenia patins, lo que passa es que entre que eren de fusta i jo que era la mes dobleta de totes, es notava quan passava jo i quan passaven elles, elles eren com el vent i jo era com un carro, lo ROC-ROC es ficava al cap.
Passat el temps vull agrair als meus pares l’esforç que van fer per a que jo tinges els meus patins.
Us estimo moltíssim.
Pos si, al final baix aconseguir els meus patins però no eren com els d’elles els meus eren amb les RODES DE FUSTA, no ho havia vist mai de la meva vida, però bueno, tenia patins, lo que passa es que entre que eren de fusta i jo que era la mes dobleta de totes, es notava quan passava jo i quan passaven elles, elles eren com el vent i jo era com un carro, lo ROC-ROC es ficava al cap.
Passat el temps vull agrair als meus pares l’esforç que van fer per a que jo tinges els meus patins.
Us estimo moltíssim.
La vostra filla
MAITE
diumenge, 10 de novembre del 2013
divendres, 8 de novembre del 2013
¿En serio?...
dilluns, 4 de novembre del 2013
LA VALL DE PINETA
Bona nit Famili,avui vos bui presentar un lloc que desde que lo vaig veure em té enamorada, resulta que un dia mirant per Google, (sempre estic buscant coses) em baig trobar en un blog d'un noi, les fotos que tenia, em van enamorar, me va passar igual que quan vaig veure per primera vegada "EL PULPITO",que vaig dir, aquí tinc que anar. Li pregunto al noi don son les fotos i em diu que es "LA VALL DE PINETA"(claró jo amb la meva ignorància, me baig quedar igual). Li torno a dir que m'ho explique més detallat i em diu que Pineta, està dins del Parc nacional d'Ordesa i Monte Perdido. bé, pos volia ficar unes quantes fotos, perquè es digne de veure, però em va dir que millor que no, que una val però mes no,una llastima perquè he buscat mes fotos però com aquestes no en trobo, inclús el vídeo que ficaré ( que l' he tret de Wikipedia)no s'aprecia tot lo bonic i maravellos que te que ser, suposo que influeix que les fotos que va ficar aquest noi eren de la tardor i aixo te una màgia especial de colors càlits.
Natros aquí, si anem al PI GROS o al FAIX PARE, també canvia si es va a l'estiu o a la tardor, sent lo mateix, es totalment diferent, lo canvi de fulles, les olors i els arbres tenen una paleta de colors indescriptibles. Espero no tardar en anar i vos prometo que jo ficaré totes les fotos per a que veiésseu quin lloc més bonic.
Natros aquí, si anem al PI GROS o al FAIX PARE, també canvia si es va a l'estiu o a la tardor, sent lo mateix, es totalment diferent, lo canvi de fulles, les olors i els arbres tenen una paleta de colors indescriptibles. Espero no tardar en anar i vos prometo que jo ficaré totes les fotos per a que veiésseu quin lloc més bonic.
RIU LALARRI |
divendres, 1 de novembre del 2013
LA FAMILIA TELERIN " LA CLEO"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2019
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2018
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2017
(11)
- ► de desembre (1)
-
►
2016
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(55)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (2)
-
▼
2013
(53)
- ► de desembre (15)
- ▼ de novembre (8)
- ► de setembre (5)