El barranc de la Caramella és un raconet espectacular
que tenim als Ports. Lo millor moment per gaudir
d'aquest prodigi de la natura és després que hagi plogut, lo riu i les cascades estan meravelloses.
En aquest vídeo vam fer una circular, en algun tram és una mica difícil però va valdre la pena, les vistes al delta, les roques impressionants i el soroll de l'aigua que teníem en tot moment, va fer que l'excursió fos espectacular i inoblidable, com sempre.
En aquest vídeo vam fer una circular, en algun tram és una mica difícil però va valdre la pena, les vistes al delta, les roques impressionants i el soroll de l'aigua que teníem en tot moment, va fer que l'excursió fos espectacular i inoblidable, com sempre.
 |
Us
trobeu davant de l'antiga "sala de màquines” de bombeig de l'aigua que es
recollia a la Caramella i que se subministrava a Tortosa. El projecte,
dissenyat per l'enginyer francès Jules Carvallo, consistia en un sistema de
diversos tolls alçats amb preses.
|
La Societat d'Aigües Potables de la Caramella és una empresa
històrica constituïda el 9 de gener de 1871 pèls francesos Claudi Lleó de
Marle, de Professió fotògraf, i Juli Carvallo Carrión, enginyer de ponts i
calçades de l'Estat francès.
La inauguració del Servei d'aigües potables de la Caramella
s'efectuà a Tortosa el 6 de setembre de 1871. Anys Després, però, els
desavinences entre a els socis acabaren en Judici i el 17 de gener de 1893 la
Propietat de les aigües passà a juli Carvallo.
 |
Jules Carvallo (Talence, Gironde, França 1820 - 1915) va ser un destacat enginyer francès. Molts dels seus treballs es van situar a la conca de l'Ebre, en la construcció del primer gran sistema de regs de la part baixa de l'Ebre. Quan va acabar la carrera amb les qualificacions més altes a l'Escola Politècnica i École nationale des Ponts et Chaussées (ENPC "Escola nacional de ponts i calçades"), va començar els seus treballs com a enginyer al Ferrocarril del sud de França. Sota la seva direcció, es van construir les línies de la Tecnologia de Rivesaltes i de Tet a Perpinyà, incloent el notable viaducte de Bouzanne. Més tard, Carvallo es va fer director del complex treball que suposava la canalització del riu Ebre treballant com enginyer de la Reial Companyia de Canalitzacions i Regs de l'Ebre, Carvallo, treballant per aquesta companyia, va establir al Delta de l'Ebre, un sistema de reg que va permetre conrear grans extensions de terres que fins llavors eren improductives. D'Espanya, Carvallo va marxar a Itàlia, on va dirigir els treballs dels ferrocarrils romans. Anys més tard, va tornar a Espanya i va ser confiat en la construcció de la línia de Pamplona a Saragossa. Va continuar els treballs de regs de l'Ebre i, finalment, es va convertir en enginyer principal de la Reial Companyia. Entre les seves obres, podem destacar la intervenció executada en la dècada de 1850 a l'assut de Xerta, quan se li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. L'obra va consistir en adaptar l'antiga presa a la captació del canal del marge dret que estava en construcció i es va inaugurar el 1857.
( Diari Més Ebre)
