GR 92

Bona nit Famili, aquesta setmana passada vam anar amb uns companys que estan fent tot el GR 92 nosaltres tot no ho podrem fer però quan podem, anem amb ells, aquest diumenge va ser curt, sortim de la desembocadura de l'Ebre fins al restaurant dels Vascos que esta molt prop del far del Fangar ( En la Punta del Fangar), va ser un dia de molt de fred i  vent, però va valdre la pena i  en companyia de bons amics va ser un dia fantàstic.

 

 

Vam trobar una corda i va sortir el crio que portem dins!!!

Molt de vent i gelat

Algun dia aqui hi havia una casa que el mar se la va mengar.

Una mica d'informacio 
El Gr92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic – Mediterrani).
Es diu així perquè el tram català havia d’estar acabat l’any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona.
El tram de Catalunya és de 561 km que segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals.
El Gr92 comença a Portbou i es dirigeix a Llançà. Des d’aquí baixa als aiguamolls de l’Empordà, de gran interès ornitològic, travessa el riu Fluvià i arriba a les ruïnes gregues d’Empúries. Després de pujar al massís del Montgrí, baixa a Begur i a Palafrugell. Seguidament passa per la serra de les Gavarres i passa per les conegudes poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Seguidament s’enfila al massís del Montnegre i el Corredor. Després del poblat ibèric de Puig Castellar arriba a Santa Coloma de Gramenet, travessa el Besòs i voreja Barcelona per la serra de Collserola.
La vista sobre la mar no es perd anant cap a Sitges, i després a Albinyana, Tarragona i Constantí, des d’on torna a la costa per Cambrils. Seguidament torna terra endins fins que surt al mar per l’Ametlla de Mar. En arribar a l’Ampolla travessa el delta de l’Ebre per Amposta, puja la serra del Montsià, passant per la Foradada i baixa a Ulldecona, on el Gr92 enllaça amb el del País Valencià.

Viu la vida

Els Reis Mags

Un cop vaig veure els Reis Mags. No eren tres, eren dos i eren els millors mags que vaig veure en la meva vida. Se les arreglaven perquè sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que sigui. Encara que no hi hagués res, ells aconseguien que hagués el que per a nosaltres era tot. El tercer mai ho vaig veure, però segur que ho deixaven cuidant dels camells. Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure. Segur que vostès també ho van veure i saben qui són i saben que són més mags que reis. Si van deixar de creure, si aquesta nit no posen les sabates, ni la pastura, ni l'aigua, acosteu-vos als seus reis, donin-los un petó al front, (vostès saben que els tenen a prop), i els que no els tenen amb vostès , sàpiguen que des d'un cel bonic segueixen viatjant per seguir entregant il·lusions i somriures ...

 Agradézcanles l'herència perquè ara molts de vostès s'han convertit en reis i en mags. I el millor que poden deixar-los als seus fills és aquesta màgia que els convertirà en reis i en mags .... I potser, d'aquí a uns anys, vostès rebran el petó al front i així serà fins a la fi dels temps ... Feliç nit per als reis d'avui, per als d'ahir i els reis del futur, perquè no hi ha millor regne que el màgic ni millors reis que vostès ...