dissabte, 31 de desembre del 2016
dilluns, 26 de desembre del 2016
diumenge, 25 de desembre del 2016
Bon Nadal i Feliç 2017
dimarts, 22 de novembre del 2016
Avencs de la Febró,Cova Major i pel poble de la Mussara
La Serra de Monsant i les Muntanyes de Prades
Els avencs de la Febró estan formats per una
esquerda oberta a la cinglera de la Mussara. N'hi ha tres de principals. La
primera, l’esquerda Gran, és la més ampla i curta però està aïllada de les altres.
La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria
principal de gairebé 300 m de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 m
d’amplada. Al seu interior hi ha la cova Gran, la cova Petita i tres avencs. La
cova Gran té un recorregut de 254 m i 39 de fondària i és una atractiva i fàcil
descoberta per introduir-se en l’exploració espeleològica. Aquesta esquerda
comunica amb la segona i amb uns trams laberíntics; tot el conjunt supera els
1.800 m.
En les entranyes de la província de Tarragona, dins del terme municipal
de Vila Plana, es troba La Mussara, un poble abandonat des de l'any 1956
famós per la seva bellesa paisajistica, les seves vies d'escalada i sobretot
pels misteris que la envolten. En l'actualitat queden solament les ruïnes
d'unes poques cases i una església en l'interior de la qual hi ha mostres que
algun tipus de ritual ha estat practicat en aquest lloc.
A pocs metres del poble hi ha un caserio al costat del que es comenta,
hi ha una pedra de gran grandària que tot aquell que la sobrepassa va a parar a
la Vila del Sis, un sinistre lloc que està en una altra dimensió. I és que
en aquest lloc s'han produït misterioses desaparicions que a dia d'avui no
se'ls ha trobat explicació. Ni que dir del número sis ja ens suggereix alguna
cosa diabòlica. Per si de cas, si veus aquesta pedra, no vagis més enllà no
sigui que…
dilluns, 31 d’octubre del 2016
diumenge, 30 d’octubre del 2016
Travessa a la Serra del Montsia
Travessa a la Serra del Montsià, impressionant!!!
Encara que pugi deu mil vegades no me cansaré mai de vore lo Delta vist dalt
de la Serra del Montsià, les vistes des de allí dalt son meravelloses, impressionants,
la Punta de la Banya, lo delta que segons quina estació del any puges canvia
segons com esta l’arròs, igual es veu tot blau quan esta en aigua, desprès esta
verd i quan esta apunt de sega esta en tons marrons, sigui quan sigui, la satisfacció que tens quan puges allí
dalt no te preu.
Va
se un excursió llargeta però estupenda, alguna grimpada que altra ens va toca fer per les roques
de la cresta però va valdré la
pena.
Qui no hagi a nat mai fins els dotze apòstols
esta ven senyalitzat, del Mas de Miralles fins lo Mas de Comú seguin lo GR-92,
al Mas de Comú deixes lo GR i continues amb unes marques verdes que te porten
fins els Dotze Apòstols, però des de aquí fins l’Ermita del Remei la veritat
que si no eu nat mai i no porteu lo
track, esta malament, pos ja no esta senyalitzat.
diumenge, 11 de setembre del 2016
Efecto LATA PERSONALIZADA en Gimp
Bona tarde Famili, ja fa massa dies que no fico res al meu blog i me dit fes un treballet del gimp que tambe lo tens abandonat, a mi en particular m'agrada molt treballar amb lo gimp, i si vols fer coses noves nomes tens que anar al Youtube, i alli troves un munt de tutorials, jo avui he fet lo de ficar lo meu nom i un dibuix a una llauna de cervesa, però clar lo mateix ho pots aplicar a una pancarta o botella o lo que vulgues, ara passare l'enllaç de Youtube, un consell una volta tens lo pot o pancarta l'aguardes a ell sol en png, aixi ho pobras ficar on vulgues perque si el fiques a una altra imatge ja no la podras ficar a cap lloc mes.
Espero que vos agrader .
dimecres, 9 de març del 2016
Pantano de la sardina, en record al meu pare
Pantano de la
Sardina, una excursió plena de records, nostàlgies i
amor.
El meu pare sempre em va contar la història del pantano, però he volgut que sigui l'amic del meu pare, Juanito Miro, “Churrut” (que juntament en ell i mes amics, van construir lo pantano), per a què expliques com va ser que li van posar aquest peculiar nom i en aquest vídeo/record queda molt ben explicat.
Lo Pantano de la Sardina, davant la immensitat d’este meravellós i privilegiat paratge, les imponents vistes, lo silenci en harmonia en lo so del vent, aquest vent que m’acaricia la pell en tendresa, la mateixa tendresa i amor que lo meu pare em va donar i jo li vaig correspondre en tot lo meu cor. Quants records, nostàlgies i sobre tot Amor. Gràcies Pare, t’estimo i sempre t’estimaré!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)