Aquest vídeohova compartirla meva amigaPaquialgrup deWhatsApp, el trobotanencertat, que el vullcompartir ambtota la meva Famili. Isi us plautenir-lo semprepresent.
Delta de l’Ebre Lo nostreDelta, és d'unariquesaincomparable, ara hanobertelsdosaiguamolls, al costat la rutaa peuésmésomenys d'unahora,
us horecomano,ettornesboig mirant d'uncostat a l'altre, tantsanimalets, tanta diversitat, tanta meravella naturalquela càmerade
fotografiarnopara!!!. Però abansheu d'anar a veurela sortida del sol, junt en aquesta pauque et donenlesonesdel mar, una
experiència “inimaginable” “La
Sociedad Estatal Acuamed, dependent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i
Medi Ambient, ha obert al públic els dos aiguamolls de decantació que ha
construït al Delta de l'Ebre, concretament a la zona humida de l'Embut, al
terme municipal d'Amposta i a l'Illa de Mar, a Deltebre, i que han suposat una
inversió de 14 milions d’euros. Tots dos espais, de gran riquesa faunística,
estan dotats amb panells explicatius, zones d'observació d'aus, un mirador i
així com amb àrees d'esbarjo i motes transitables per a ús exclusiu de vianants
i bicicletes.”
El
balneari d'en Porcar Està situat al nucli antic de
Tortosa, molt a prop del Castell de la Suda, al peu de les muralles que
guardaven la ciutat al segle XIV, va ser un establiment d'aigües de Tortosa
que té els seus orígens en el primer terç del segle XIX
quan Jaume Tió i
Noé
va construir les primeres instal·lacions destinades a usos higiènics.
Al
balneari, però, se'l coneix pel seu propietari posterior, Manel Porcar i
Tió,
qui el 1883 va ampliar les instal·lacions atès els bons resultats de les
anàlisis de les seues aigües, amb propietats minero-medicinals.
Les
aigües bicarbonatades ferruguinoses
eren indicades per al tractament del reuma i l'anèmia, entre altres patologies.
El balneari d'en Porcar prengué molta fama a principis del segle XX
i es va complementar amb un teatreel
1890 -construït sota la direcció de l'arquitecte Ramon Maria Riudor
i que va cremar-se el gener de 1923.
Bona nitfamili, a mi particularment nom'agradael ventnoésper resperò
quanfaventem trobofatalde la
migranya, però lihe d'agrairel regalque ens va donardilluns, gràcies al vent,donavagustmirar elcel, va ser espectacular,lesformesielscolorsdels núvols van crear sil.luetes sols a l’abast d’una ment meravellosa.