Bona nit famili, aquest dissabte passat vam anar d'excursió amb els "Amics del Camí", vam fer de Xerta a la Fontcalda, és la cinquena etapa del camí del Delta, són 18 KM per la via verda de la Val de Zafan, un camí planer amb molts túnels, alguns curts, altres més llargs amb iluminacion i sense, per això cal anar amb frontal o amb llanterna.
La majoria vam començar a Xerta però uns quants (els propietaris dels cotxes) van anar fins a Prat de Compte, així uns de cada extrem vam començar a caminar.
Les vistes precioses el primer, el riu Ebre, L 'Assut de Xerta, boscos de pins, a meitat del trajecte vam creuar el riu Canaletes, però per mi el més impressionant va ser quan vam arribar a la Fontcalda, el riu alli baixava caudalos i magestuos (a vegades no baixa tanta aigua), ens vam endinsar per dins de les entranyes de les Gúbies, va ser espectacular!!!
Una mica d'història
El projecte de la Val de Zafán fou aprovat a les darreries del segle XIX (1880). Havia d'unir les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar, i als anys vint ja hi havia fets tots els treballs d'infraestructura (esplanació, construcció de túnels i estacions) de tot el trajecte. Durant la guerra civil es van accelerar tots els treballs i l'any 1954 es va poder inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís, des d'on s'enllaçava amb Saragossa. Amb el temps, però, van quedar eliminats els trajectes entre Sant Carles de la Ràpita i Tortosa i el que havia d'unir Alcanyís amb Terol, tot i que les infraestructures estaven ja construides.
Després de 16 anys de funcionament de l'únic tram de la Val de Zafán que s'havia posat en marxa, RENFE va decidir clausurar la via tot al.legant que no era rendible. Durant molt de temps la reobertura d'aquesta via de comunicació va ser una de les principals reivindicacions dels habitants de les Terres de l'Ebre, que veien, en aquesta nova línia fèrria que els unia amb Aragó, el futur del seu desenvolupament comercial, econòmic i turístic, sobretot si s'aconseguia obrir el tramb que concectava Tortosa amb el port comercial de Sant Carles de la Ràpita. Tots els intents, però van fracassar i RENFE va optar per desmantellar la via i abandonar les estacions l'any 1973.
Alguns encara recorden la Val de Zafán ocm un dels molts projectes frustrats d'aquest territori. Si s'hagués mantigut, la Ràpita s'hauria mantingut i, possiblement, convertit en la porta principal d'una ruta que uniria les Terres de l'Ebre amb l'Aragó.
La majoria vam començar a Xerta però uns quants (els propietaris dels cotxes) van anar fins a Prat de Compte, així uns de cada extrem vam començar a caminar.
Les vistes precioses el primer, el riu Ebre, L 'Assut de Xerta, boscos de pins, a meitat del trajecte vam creuar el riu Canaletes, però per mi el més impressionant va ser quan vam arribar a la Fontcalda, el riu alli baixava caudalos i magestuos (a vegades no baixa tanta aigua), ens vam endinsar per dins de les entranyes de les Gúbies, va ser espectacular!!!
Una mica d'història
El projecte de la Val de Zafán fou aprovat a les darreries del segle XIX (1880). Havia d'unir les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar, i als anys vint ja hi havia fets tots els treballs d'infraestructura (esplanació, construcció de túnels i estacions) de tot el trajecte. Durant la guerra civil es van accelerar tots els treballs i l'any 1954 es va poder inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís, des d'on s'enllaçava amb Saragossa. Amb el temps, però, van quedar eliminats els trajectes entre Sant Carles de la Ràpita i Tortosa i el que havia d'unir Alcanyís amb Terol, tot i que les infraestructures estaven ja construides.
Després de 16 anys de funcionament de l'únic tram de la Val de Zafán que s'havia posat en marxa, RENFE va decidir clausurar la via tot al.legant que no era rendible. Durant molt de temps la reobertura d'aquesta via de comunicació va ser una de les principals reivindicacions dels habitants de les Terres de l'Ebre, que veien, en aquesta nova línia fèrria que els unia amb Aragó, el futur del seu desenvolupament comercial, econòmic i turístic, sobretot si s'aconseguia obrir el tramb que concectava Tortosa amb el port comercial de Sant Carles de la Ràpita. Tots els intents, però van fracassar i RENFE va optar per desmantellar la via i abandonar les estacions l'any 1973.
Alguns encara recorden la Val de Zafán ocm un dels molts projectes frustrats d'aquest territori. Si s'hagués mantigut, la Ràpita s'hauria mantingut i, possiblement, convertit en la porta principal d'una ruta que uniria les Terres de l'Ebre amb l'Aragó.
Més de 25 anys després de la seva clausura,
van retornar les possibilitats de recuperar l'antiga via. Aquest cop, però, en
forma de projecte turístic i després que els ajuntaments per on passava la
línia de tren esgotessin totes les possibilitats de tornar-la a posar en
funcionament com a via de comunicació."
L.B. Tortosa: "Una via fèrria que mai es va completar"
Diari de Tarragona (3/1/2001)
L.B. Tortosa: "Una via fèrria que mai es va completar"
Diari de Tarragona (3/1/2001)
