Seguidors

diumenge, 31 d’agost del 2014

Es veritat!!!

 
 

 
Bona nit famili, aquesta tarda he trobat per youtube un vídeo molt interessant i el vull compartir amb tots, diu una veritat com una casa.
Espero que us agradi tant com a mi.
 
 
 
 










dimarts, 19 d’agost del 2014

Lo Parrissal 2014










Bona nit Famili, l’última excursió que vam fer esta temporada, va ser amb los ecologistes de Jesus, com sempre un dia fantàstic i en un munt de coses per aprendre. Aquesta vegada vam anar al Parrissal, una sortida molt recomanable.

Recorregut típic i molt bonic que permet gaudir del canyó que el riu Matarranya ha fet pel pas dels anys i que té el seu esplendor a les gúbies del Parrissal.

L'accés no té pèrdua, s'hi arriba des del poble de Besseit per una pista ben senyalitzada; en arribar a l'àrea d'aparcament s'ha d'abonar una modesta quantitat per accedir-hi en vehicle (3 euros per vehicle)

Al principi hi ha una passarel.la en un corriol que va molt be per no caure.

Al final, el corriol desapareix i cal continuar remuntant el curs del riu saltant de pedra en pedra. Les altes parets de roca quasi es toquen en la part superior i creen un paisatge bellíssim. Segons el volum d’aigua del Matarranya, podem remuntar més o menys el curs del riu. En aquesta ocasió casi no hi havia aigua, lo tram final, per desgracia, estava eixut. El recorregut, entre anar i tornar, pot durar unes tres o quatre hores.

El Matarranya és un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya, passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.

Vull Agraïr a Pere  Gonzalez i a Josep Maria Carbo el que m’hagin deixat unes fotos precioses!!
 

 

 



Arxiu del blog